.
Victòries de Felipe Porras i Martín Forsberg
Diumenge 9 de maig la primera planta de l’edifici de CCOO de Barcelona es va vestir de gala per acollir la vintena edició d’aquest torneig que ja té una notable tradició. Per part de l’organització, la xifra rodona (vint edicions) va servir per donar un plus al torneig: una publicitat més àmplia i intensa, sobretot de cara al públic infantil, i la no coincidència amb cap competició destacada van permetre tocar sostre pel que fa a la participació.
La inscripció rondava els 200 inscrits i la participació real es va situar en 180 jugadors: 83 al grup sènior i 97 al grup infantil. Amb la lògica afluència d’acompanyants dels joves escolars i aficionats que anaven desfilant per seguir les partides, la primera planta de l’edifici de Via Laietana va reunir al voltant de 300 persones. Fins aquesta data, l’edició que va reunir més jugadors va ser la segona, el 1992, amb presència de tops mundials (Ljubojevic, Illescas) i en què l’organització va haver de tallar la inscripció als 150 jugadors per raons d’espai. Enguany el sindicat compta amb més espais hàbils per a la competició; en aquest sentit el torneig és força agraït per al jugador, però potser no tant per a l’espectador, que té l’espai i la comoditat més limitada.
Grup sènior: emoció fins al final.
Com era de preveure en un torneig de partides de 10 minuts, el ranking podia donar una idea dels candidats al triomf, però el desenllaç sempre és imprevisible i es decideix en tot cas a l’última ronda. Durant la primera part del torneig, el número 1 del ranking, el MI Jorge González (Lleida), i el 2, el MF Orelvis Pérez (SCC Sabadell) semblaven marcar la pauta. Però el mestre català David Ayza (Barceloneta) va aguantar-los el ritme fins a superar-los (taules contra González i victòria contra Orelvis). D’aquesta manera, Ayza es plantava a falta de dues rondes amb 6,5 de 7 i líder en solitari. Però dues derrotes van frustrar un torneig impecable i el van deixar fora de la lluita pel podi. Els seus dos botxins, venint des de darrere, van aconseguir ficar-se a les primeres posicions: Felipe Porras (SCC Sabadell), guanyant les cinc últimes partides, va aconseguir la primera posició en solitari amb 8 punts. I Lázaro Lorenzo (MF del Sant Josep), va acabar tercer amb 7,5. Enmig, Orelvis Pérez es va mantenir entre els primers i va ser segon també amb 7,5. Un altre jugador català que va tenir opcions fins a la darrera ronda va ser el MF Óscar Ruiz (Sant Martí), que en cas de guanyar la última ronda a Porras hagués pogut guanyar el torneig.
Des del ja llunyà 2001, amb victòria de Matías Mingo, no triomfava un jugador català a
La lluita dels trams va estar més cara que mai i va exigir actuacions espectaculars. El tram A el va guanyar amb justícia el jugador local Javier Alfonso, guanyant les quatre últimes partides i fent 7 punts, col·locant-se ni més ni menys que a la quarta posició de la general. Darrere seu, el nigerià del Martorell Adedeji Adeyemi, també amb 7 punts va completar un torneig no menys brillant.
També excel·lent va ser el torneig del jugador del Barceloneta, i ex del CECOB, Eduardo Lorenzo, que efectivament es va sentir com a casa. Lorenzo va triomfar al seu tram, el B, amb 6 punts, però sense practicar el “submarinisme” (en l’argot escaquístic, significa guanyar les darreres partides venint des dels llocs de baix), sinó mantenint-se sempre a la primera filera de taulers: per exemple, a la setena ronda apareixia amb 5 de
Cal aplaudir també la valenta actuació dels joves Carles Albert (Ateneu Colón), Albert Ezquerro i Jesús Ligero (Peona i Peó), que tot i tenir l’edat per jugar al grup B van preferir ja fer el salt i jugar amb els seniors.
Grup escolar: Victòria inapel·lable de Martín Forsberg.
El creixement de
El número 1 del rànking, Martín Forsberg, de categoria infantil, va fer bons els pronòstics i es va adjudicar el triomf i la seva categoria amb 8,5 punts en nou partides. El jugador del Foment Martinenc només va cedir unes taules contra el seu rival habitual en la categoria, Pau Juan (Catalunya), qui també ha fet un torneig molt regular i finalment s’ha situat en segona posició de la categoria i tercera de la general amb 7,5 punts.
El nivell de sub-
En categoria cadet, el “veterà” Jaume Gotés (Peona i Peó) ha pogut finalment aconseguir un premi que feia anys que perseguia a
A la categoria aleví, el teòric favorit per elo era Marc Torrents (Catalunya). Aquest, amb un torneig molt regular, ha arribat a la darrera ronda amb un punt d’avantatge i millor desempat que els seus perseguidors. Tot i perdre l’última partida, ha conservat el seu primer lloc amb sis punts. Segon i tercer, també amb 6 punts, han estat, respectivament, Martí Arribas (UGA) i Joan Lligé (Escola d’Escacs de Barcelona), aquest també habitual del podi de
En benjamins, la darrera ronda sí que podria haver estat decisiva. Els dos candidats, Guillem Porta (Ateneu Colón) i Juan Ramón Navas (Badalona) arribaven empatats, amb superioritat del primer al desempat. Però tots dos han perdut contra els candidats al podi infantil i això ha donat la primera posició a Porta i la segona a Navas. El tercer, també amb sis punts i venint des de baix, ha estat Max Orteu (Escola d’Escacs de Barcelona), que ha hagut de guanyar-se el premi guanyant a jugadors força més grans que ell. Cal atribuir-li el mèrit afegit de ser l’únic jugador no federat que aconsegueix premi en els dos grups. A destacar precisament la nombrosa participació d’alumnes de l’Escola d’Escacs de Barcelona, representant el 40% del grup escolar.
Propera cita: 12 i 13 d’agost.
En l’entrega de premis,
Jordi Morcillo
